|
|
|
Edita TAULA VALENCIANA D'AUTORS TEATRALS Apartat de Correus 738 46080 Valéncia ------ Actualisat el dia: 09/05/2012 ----------- En els artículs d'opinió y demés colaboracions, El Bolletí no es fa responsable de manifestacions alienes, les quals correspondran als firmants. |
PRINCIPAL HISTORIAL AUTORS PUBLICACIONS ENLLAÇOS
***************
La revista SOM, en el número
241 corresponent al mes de maig, publicà una entrevista a nostre soci
autor Antoni Ruiz Negre,
la qual per son interés reproduïm a continuació:
¿Cóm li naixqué l'afició a escriure teatre?
No podria senyalar una causa determinada. Ya quan representava alguna obreta sent menut, intentava compondre o inclús rectificar algun que atre paper dels que em pertocaven, lo qual recorde que no solia agradar gens a qui ens dirigia. La que podríem calificar com a primera obra formal fon un diàlec infantil de poc més d'un quart d'hora, un poc abans de complir els dotze anys.
¿Des de quan escriu teatre en valencià?
Això vingué més tart. Fins que no deprenguí l'idioma, lo qual fiu en Lo Rat Penat a final dels anys cinquanta, tot lo que escriguí ho vaig fer en castellà, tant en narrativa com en lliteratura dramàtica.
¿Cóm es troba més a gust, fent comèdia o drama?
Siga comèdia, drama, o tragèdia, quan s'escriu es tracta de donar a conéixer un conflicte; no una atra cosa és una obra teatral, i independentment del tema tractat, encertar en el desenroll de la trama que es va creant fa que et trobes be en qualsevol gènero.
De totes les seues obres ¿quína és la preferida?
És difícil dir-ho, pero és cert que tinc sis o set obres, en les quals crec haver arribat més llunt que en la resta en quant a conseguir comunicar al públic lo que desijava plantejar-li. Això no vol dir que pense si eixes obres seran millors o pijors que unes atres, pero principalment dos d'elles me consta que sí han calat fondo en quants les han presenciat.
I sos títuls són...
“Él no lo haría”, i “Trío de hecho”. Com podrà observar per sos títuls en castellà, estes no han segut representades ni en valencià ni en l'àmbit faller.
¿Des del seu punt de vista cóm veu la situació actual del Teatre en Llengua Valenciana?
Des del punt de vista autoral, en un nivell prou satisfactori. El teatre valencià conta en bon número d'autors que escriuen molt i be, i que han contribuït a que el repertori a disposició dels grups siga extens i de calitat. En quant a l'interpretatiu, seguim tenint una bona cantera de gent enamorada de la professió que nutrix bona part de les companyies professionals de tota Espanya. Prova d'això és que resultaria molt difícil no trobar algun valencià en qualsevol companyia de les que actualment treballen en Madrit. En quant al teatre valencià en Valéncia, em dol dir que és llamentable.
No se pot parlar de Teatre en Llengua Valenciana deixant passar per alt el conflicte llingüístic. ¿Qué normativa utilisa i des de quan, la Taula Valenciana d'Autors Teatrals de la que vosté és fundador?
No existix conflicte llingüístic, existix conflicte polític. Com li he dit abans, yo deprenguí valencià a final dels cinquanta, quan en Lo Rat s'estudiava en les normes de Castelló, i sí és de veres que hi havia una diferència entre lo que parlàvem en el carrer i lo que escrivíem. Per això mateix quan a primeries del huitanta es publicaren les normes del Puig, i veent que aquelles s'acostaven per complet a lo que havíem mamat en casa, prenguí la decisió d'adoptar-les en totes ses conseqüències, reescriguí tot lo que puguí del meu repertori i no he tornat a utilisar una atra normativa. Ni pense fer-ho. Ara be, la Taula acull a qualsevol autor teatral naixcut o resident en Valéncia, sense impondre-li quina llengua deu d'utilisar, puix que en sos estatuts no ho contempla, i ens consta que entre els socis autors hi ha qui defén distintes modalitats sense crear per això malbé en l'entitat. No obstant, fins hui, a setze anys de sa creació, tot lo que s'ha editat en nom de la Taula d'Autors en valencià s'ha fet en les normes de la RACV.
¿Tenen pressions vostés en la Taula per a que canvien la normativa?
A rant de lo que acabe de dir, particularment, tots o casi tots hem segut tentats en algun moment per gent interessada en que canviàrem, i cadascú ha segut lliure de triar al seu criteri. En quant a la Taula com a entitat mai ens ho han propost obertament, si be és cert que mantindre nostre punt de vista, ens ha costat el ninguneig constant de les autoritats culturals que ens governen.
¿Cóm sobreviu la Taula econòmicament parlant?
De pur milacre. Des de l'inici es manté en les quotes dels socis autors i les quotes reduïdes dels socis protectors. Per temporades hem conseguit alguna chicoteta subvenció, de l'Ajuntament o de la Diputació, que hem invertit en sa totalitat en l'edició de obres teatrals, en les quals obsequiem als grups teatrals i gent interessada en nostre teatre valencià. A hores de hui, la colecció Teatre Actual consta de quaranta llibres que contenen xixanta tres obres i vinticinc monòlecs. Vistes estes cantitats comprendrà que lo del milacre és autèntic.
¿Quants autors componen la Taula?
A la Taula han pertanygut una trentena de socis autors, si be per imperatius de vida alguns ens han deixat, i atres han preferit continuar sa llabor per atres camins. Mes que el número li parega curt, pense que autors teatrals vius i en eixercici, ne som pocs, per lo tant en l'actualitat la Taula acull casi a un setanta per cent de l'autoria teatral valenciana.
¿Quantes obres tenen vostés en la seua biblioteca teatral dispostes per a representar?
Fa dos anys publicàrem un llibre titulat 200 Arguments Dramàtics, que conté les fiches tècniques i una sinopsis extensa, de doscentes obres estrenades i escrites pels autors de la Taula. Ad esta cantitat cal afegir més del doble que encara no han vist la llum. Per lo tant disponem de més de cinccentes obres a la disposició de qualsevol companyia o grup teatral que vullga representar-les, i sent la cantitat tan llarga és de supondre que es podrà trobar tota classe de temes en el repertori, des de café teatre a drama històric, passant pel joguet o la comèdia.
¿Tenen vostés subvencions oficials?
Cap.
¿Quina és la producció actual de obres escrites en valencià? Aproximadament ¿quàntes noves obres escriuen vostés a l'any?
No puc donar una cantitat perque les obres s'escriuen no quan l'autor vol, sino quan l'idea aflora i l'estat anímic permet plasmar-la en el paper. No obstant, per la cantitat que compon nostre repertori ya es podrà fer un càlcul de quina és nostra producció.
¿I d'elles ¿quàntes es representen en el Regne de Valéncia?
Molt poques, tenint en conte que el teatre en valencià està en l'actualitat casi circumscrit al món teatral de les falles. Be és cert que hi ha grups independents de teatre i de teatre amateur que també utilisen part de nostre repertori, encara que la majoria ho fa en obres escrites en atra llengua.
¿I en atres lloc d'Espanya o del món?
Es representen algunes, manco de les que voldríem, naturalment en versió castellana, perque està clar que tots els autors de la Taula fem dos versions de cada obra que escrivim. I aixina resulta que alguns noms valencians figuren en carteleres de distints pobles de fòra, i inclús en països tan lluntans com Uruguay, Argentina, Chile, o Estats Units. Llamentablement pocs, perque nostra eixida a l'estranger no ha segut recolzada ni patrocinada per cap departament oficial de cultura, sino gràcies a Internet.
¿Quína de ses obres ha obtingut major èxit?
L'èxit per a un autor consistix en tres aspectes: una abundant recaptació en taquilla, una assistència massiva de públic, i un reconeiximent sincer per part de l'espectador. A la vista de lo expost i de cóm està el teatre en l'actualitat, juge vosté mateix si els autors valencians en general poden parlar d'èxit.
¿Qué opinió té vosté dels millons d'euros que han rebut les entitats catalanistes per part dels nostres governants del Partit Popular?
Deixe'm que em serene un moment abans de contestar-li ad eixa pregunta, perque de fer-ho de sobte podria resultar impublicable este artícul. Al principi de l'entrevista comentí que ací no hi havia problema llingüístic, sino polític. I prova de que anava encertat és precisament lo que vosté ara em planteja. Si no hi haguera un toll de gent desvergonyida detentant càrrecs polítics, que tenen com a meta el propi benefici, la comoditat del silló, l'estàtus de coche oficial, guardaesquenes, i una cohort de pilotes que li's ballen l'aigua a l'espera de les miquetes que puguen replegar, segurament ací ya fa temps que s'hauria acabat el problema, pero és el cas, que estos polítics han necessitat l'ajuda d'alguns rebordonits de fòra i de dins per a obtindre, conservar, i perpetuar-se en el poder, i per a conseguir-ho no han dubtat en vendre lo més sagrat que tenia el poble valencià. Sempre cal pagar l'ajuda rebuda en son moment, i aixina veem com eixes entitats catalanistes fan cua per a replegar el delme que els correspon. I no ho fan per miquetes, sino per millons d'euros, mils de millons de pessetes, que any darrere d'any reclamen en el dret que els dona el formar com a components de la banda. Pero no són els del partit popular els únics roders, perque si be estos ara, per tindre al seu abast l'aixeta dels diners són els que mantenen ad aquells borts, fon precisament els socialistes els qui emporcàren nostre bonviure en escomençar esta etapa que l'historia contemplarà com el major desbarat pel que han fet passar a nostre Regne de Valéncia. I ademés saben que ho fan impunement. La prova és que el creador de la acadèmia valenciana de la llengua, i l'empastrada de sa composició acadèmica, acaba de conseguir un lloc internacional en el que cobrarà més d'un milló d'euros per fer més be poc, per conte d'haver segut citat pel juge com a responsable del robo més gran que se li ha fet al poble valencià.
***********************
Tornar al Sumari
PRINCIPAL
HISTORIAL
AUTORS
PUBLICACIONS
ENLLAÇOS
Mostra de Teatre en la "Sala Capri" de Paterna
5 de Maig
1ª part: Olymel Teatre presenta el drama en un acte original de Rafel Melià Castelló
“L'escarpat de l'adeu”
2º part: Colombina Teatre presenta la comedia corta original de Trini Navarro Vidagany
“Si estuvieras en mi lugar”
12 de Maig
Auca 21 presenta la comedia en dos actos, original de José Barea Muñoz
“Piel de Otoño”
Dirección: José María García Jiménez
Tornar al Sumari
PRINCIPAL
HISTORIAL
AUTORS
PUBLICACIONS
ENLLAÇOS
Breu antecedent del teatre valencià
Un grup teatral faller conegut i amic, em senyala la conveniència a través d’un correu electrònic d’aportar informació relativa als origens de nostre teatre, en l’argument de que: “només s’estima de veritat lo que de veres es coneix” –la frase entre cometes és del mensage original–. La demanda em complau, i tot seguit escorcolle en els meus archius algunes notes que poden resultar interessants per a nostres llectors.
Alluntant-me tot lo que puc en el temps, diré que la primera obra de teatre en valencià de la que tenim constància per haver segut editada, es titula “L’home enamorat i la fembra satisfeta” que escrigué Micer Doménech Mascó, y fon representada en el Palau Real de Valéncia en l’any 1394. Uns anys més tart, Antoni de Vilaragut escriu una versió en valencià de les Tragèdies de Séneca. Y el 28 de març de 1402, en motiu d’una recepció que es fa en nostra ciutat al rei Martí l’Humà, es representen uns entremesos deguts a la ploma de Micer Joan Belluga. Fins ací lo que podriem denominar apunts de la prehistòria teatral valenciana.
Haurà de passar un segle per a conseguir que el teatre en valencià creue nostres fronteres, i es deu tal circumstància a Bartolomé de Torres Naharro, un extremeny afincat en Valéncia, qui en ple coneiximent de la llengua valenciana escriu, entre atres, les comèdies “Serafina” y “Tinellaria”, les quals edita en Nápoles i són representades en valencià en aquella mateixa Cort, cosa que no ens deuria d’estranyar massa sabent l’importància que arribà a alcançar la llengua valenciana en l’época descrita. Atres títuls notables que afortunadament també han arribat fins a nosatres són: “El cortesà” de Lluïs de Milà i Eixarchs, i “Turiana” de Joan de Timoneda.
En quant a les funcions de teatre en Valéncia, sabem que es representaven en dos llocs dels que tenim noticia i que es feren famosos, el Corral de l’Olivera, situat a mitat del que hui és el carrer Comèdies, i la Botiga de la Balda, que es trobava junt a la Porta de la Trinitat. Precísament l’Olivera on es representà teatre a lo llarc de doscents anys, fon el principal motiu de la lluita contra nostre teatre, que mantingué obsessivament l’Arquebisbe Mayoral, al que per atra part tant s’ha lloat en Valéncia, fins al punt de dedicar-li un carrer cèntric de la capital.
Este home, enemic declarat de qualsevol manifestació artística profana, es propongué fer desaparéixer el Corral en tot lo que significava per al teatre, i no dubtà en llogar-lo pagant el lloguer de sa pròpia bojaca, per a tancar-lo seguidament. No content, encara arribà a conseguir que el rei Ferran VI firmara un decret, pel que es prohibia la representació de comèdies en Valéncia i totes les demés ciutats del Regne. Per a rematar semejant malifeta, el mateix Rei publicà en 1749 una atra orde per la qual el Corral de l’Olivera es convertiria en vivendes, desapareguent definitivament.
Afortunadament, la prohibició real de fer teatre en nostre Regne fon derogada per un atre rei, Carles III, en 1760.
La falta d’un lloc públic on poder representar, donà pas a que proliferaren els llocs coneguts com a porches, i així casi en cada carrer on hi haguera una casa que contara en u, s’acostumaren el veïns a reunir-se per a vore representar “teatre de porche”, lo que donà pas a que també aumentaren els espectadors, els grups o companyies d’actors, i per supost gran número d’autors i d’obres per a representar.
Podriem dir que és en el sigle dèneu quan realment es popularisà el teatre i en ell apareixen autors dedicats a escriure un repertori que hauria d’arribar a nostres dies, i així a partir de 1800, es donen a conéixer Vicent Manuel Benchart, Josep Bernat i Baldoví, Ramón Lladró i Malí, Rafael María Liern i el verdader impulsor del teatre costumiste Eduard Escalante. A partir d’Escalante és quan podem escomençar a considerar la relación Teatre-Falla, o millor Falla-Teatre.
El sigle XX, en sa primera mitat, ens du una pléyade d’autors en valencià, que faria impossible en este espai poder completar una llista, començant per Maximilià Thous que estrena en 1900 l’obra “Foc en l’era”, i arribant fins a la década dels xixanta en obres conegudes per tots nosatres, degudes a l’autoria de Paco Comes, Faust Hernández Casajuana, Paco Barchino, Josep Peris Celda i tants atres que tenim en la memòria.
I és en els últims trenta anys quan es dona a conéixer una nova estirp d’autors, molts d’ells encara vius, que han colaborat en son esforç lliterari a que nostre teatre continue estant vigent, i a que d’ell es parle més allà de nostres fronteres. Pero esta part deuré deixar-la per ad un atre artícul.
Antoni Ruiz Negre
***********************
Tornar al Sumari
PRINCIPAL
HISTORIAL
AUTORS
PUBLICACIONS
ENLLAÇOS
***************
Nostre
soci autor, En Josep Navarro Salvador, ha resultat guanyador
del Premi Lliterari de Teatre "Josep Melià i Castelló 2012", organisat per
l'Associació Cultural El Piló de Burjassot.
L'obra premiada, una comèdia fantàstica que agrupa quatre històries,
porta per títul "Vies mortes, estacions molt vives".
*******************
El Certamen de Teatre
"Dramaturgo José Moreno Arenas",
en l'edició corresponent a l'any 2011,
ha premiat l'obra de Teatre Mínim, titulada "¡Mátame, por favor!",
de la qual és autor nostre soci En Josep Navarro Salvador.
*******************
L'Agrupació de Falles del Centre ha tingut a be distinguir a la Taula Valenciana d'Autors Teatrals en "L'Espurna d'Or Colectiva".
********
L'Associació Cultural i de Veïns Jesús-Gaspar Aguilar,
ha distinguit a la Taula Valenciana d'Autors Teatrals, premiant-la per la seua
colaboració en la Semana Cultural 2011.
*******************
Tornar al Sumari
PRINCIPAL HISTORIAL AUTORS PUBLICACIONS ENLLAÇOS
La Taula Valenciana d'Autors Teatrals, dispon d'un gabinet de traduccions a la llengua valenciana.
Es fan treballs de correcció en obres de teatre ya traduïdes, i versions al valencià d'originals en atres llengües.
Per ad estos casos és necessària l'autorisació de l'autor, sempre que l'obra
no siga de domini públic.
Consultes sense compromís a
redaccion@tauladautors.com
Tornar al Sumari
PRINCIPAL HISTORIAL AUTORS PUBLICACIONS ENLLAÇOS
Premi de Teatre Taula de Autors 2011-2012
Colaborant en el Concurs de Teatre que organisa la Junta Central Fallera, la Taula Valenciana d’Autors Teatrals té establit el Premi Taula d’Autors, consistent en un artístic estandart, que s’otorga a la falla que millor haja representat en cada edició una obra d’autor de la Taula.
Relació de guanyadors del concurs
*******
Any 2011 - 2012
Lleons - Poeta Mas i Ros en l'obra "Penélope
seguix entre nosatres" de Rafael Melià Castelló
********
Any 2010 - 2011
Peris i Valero - Cuba en l'obra "La venjança de Plutó" de
Josep Bea Mataix
********
Any 2009 - 2010
Quart Extramurs - Velazquez en l'obra
"Mon pare, el meu yayo i yo" de
Trini Navarro Vidagany
*******
Any 2008 - 2009
Nort - Dr. Zamenhoff en l'obra
"Una família molt particular" de
Trini Navarro Vidagany
*******
Any 2007 - 2008
Poeta Asins - Alegret en l'obra
"Reflexions estètiques" de
Joan Ortega redondo
*******
Any 2006 - 2007
Falla Peris i Valero - Cuba en l'obra
¿Sempre nos quedarà París, Rick?, de Josep Bea Mataix
*******
Any 2005 - 2006
Falla Azcàrraga - Ferran el Catòlic en l'obra " ¡Si fora de veres!" de Emi Beneyto Melià
*******
Any 2004 - 2005
Falla Mercat de Castella en l'obra "Andreu" de Josep F. Boix Yuste
*******
Any 2003 - 2004
Falla Nador - Miraculosa en l'obra "A tres bandes" de Josep F. Boix
Yuste
*******
Any 2002 - 2003
Falla F. J. Rodriguez - Pintor Cortina en l'obra "¡Malait sigues!"
d'Antoni Ruiz Negre
*******
Any 2001 - 2002
Falla Nador - Miraculosa en l'obra "Dies de nervis" de Josep F. Boix
Yuste
*******
Tornar al Sumari
PRINCIPAL HISTORIAL AUTORS PUBLICACIONS ENLLAÇOS
